Guillem: web personal

Categories

Tags

Informar-se d’una forma més plural

publicat el dilluns, 22 de febrer de 2010 a Reflexions etiquetat com informació, mitjans de comunicació, política, venezuela

O dit d'una altra manera; contrastar la informació.

No és una idea nova pensar que els mitjans de comunicació, d'una manera o d'una altra, ens manipulen i dirigeixen la nostra opinió sobre certs temes. Jo sóc de la opinió que és impossible fer una publicació objectiva, i el que s'ha de buscar és la pluralitat. I si uns pocs mitjans no ens donen aquesta pluralitat, amb internet tenim a la ma el crear-nos-la nosaltres mateixos.

No és la única ni la primera, però us vull peresentar La Haine, una iniciativa de premsa independent, i presentar-vos el cas concret de Venezuela.

La Haine, periodisme independent mundial

Per començar he de dir que la meva experiència amb La Haine és reduida, de moment. Fa poc que l’he coneguda a través dels amics Ayo i Jeru, que estan passant una temporada aquí a Montevideo. A La Haine trobarem noticies d’àmbit nacional espanyol, però també canals específics per Andalucía, Asturias, Galiza, Euskal Herria, Madrid i dels Països Catalans. Pel que respecta a l’àmbit internacional, disposa els canals sobre notícies d’Argentina, Àsia, Bolivia, Brazil, Chile, Colómbia, EUA, Europa, Orient Mitjà, México, Uruguay i Venezuela.

Per donar contingut a tots aquests canals, La Haine el·labora noticies pròpies però també s’alimenta del que publiquen periodistes, escriptors, entitats i altres publicacions. Cada entrada està clarament identificada amb l’autor d’aquesta, i disposem de l’enllaç Más articulos de esta autora/or, que ens facilita conèixer millor el punt de vista de l’autor.

La majoria de les entrades estan redactades per persones o mitjans locals a la noticia i que es declaren independents. Un exemple, pel cas de les notícies/reflexions sobre Uruguay, és el d’Eduardo Galeano, autor de Las venas abiertas de América Latina. Per a les notícies més properes, trobem aportacions de coordinadores i plataformes locals, de la CNT, de CSOs i de persones més o menys anònimes.

El crèdit que li donguem a cada autor és qüestió personal de cada u. Però abans de donar un crèdit molt més elevat als mitjans tradicionals respecte als autoanomenats independents, cal parar-se a reflexionar sobre la naturalesa d’empresa que aquests tenen i la subeditació que poden tenir als interessos dels seus accionistes o anunciants principals. Per a un exemple, el que ara presento de Venezuela.

Venezuela: l’opinió única

És, com a mínim, curiosa la unanimitat en la línia editorial que es presenta en els mitjans de comunicació tradicionals respecte la realitat de Venezuela. Per posar alguns exemples, citaré El País, el 3cat24 (cercant per Venezuela i per Caracas) i El Mundo. Si mirem aquests llistats de titulars, se’ns fa difícil no quedar-nos amb la idea d’Hugo Chávez com el gran dolent de la pel·lícula.

Ara mirem el que diu el canal sobre Venezuela de La Hanie. Els titulars són molt diferents! Són millors? No entraré ara a etiquetar d’aquesta manera, però sí que voldria donar algunes informacions que, digue’m-ho clar, desacrediten l’objectivitat de la informació que ens presenten els mitjans tradicionals.

Si ens fixem en l’origen de les noticies de El Pais, la gran majoria (per no dir totes) provenen de l’agència EFE. L’origen de les de El Mundo és més divers, però també abunden les de l’anomenada agència. El 3cat24, malauradament, no ens mostra aquesta informació :-( . Doncs aquesta agència té forts vincles amb el BBVA: aquest patrocina la fundació fundéu BBVA, iniciativa d’EFE, i a l’equip directiu de l’agència també hi ha un membre d’aquesta fundació. I per què és important aquesta relació? doncs per què el BBVA té una important filial a Venezuela que li dona molts diners i per al qual les polítiques de Chávez no li van gaire bé.

Aquí no vull entrar a debatre la política i la figura de Chávez, si no mostrar que la informació que ens arriba sobre aquell país pels mitjans de comunicació tradicionals és molt parcial i subjectiva. Ho mostraré amb un petit exemple.

L’exemple concret: Dos morts en manifestacions a favor i en contra del tancament d’una televisió a Venezuela

Aquest podria ser un titular, una mica més objectiu de la noticia. Segons informa La Haine, La gusanera mata a dos activistas en manifestaciones de apoyo al Gobierno. El País titulava la noticia així: Dos muertos en los choques entre chavistas y opositores en Venezuela, El Mundo així: Fallecen dos estudiantes en las protestas por el cierre de Radio Caracas Televisión, el 3cat24 així: Milers de veneçolans s’enfronten amb la policia per la clausura duna cadena de televisió i La Vanguardia així: Dos muertos en las protestas por el cierre de canales en Venezuela.

Aquest cas no és, precisament, un mal exemple per a El País, ja que trobo el seu titular prou objectiu… o sigui, no tendenciós. Si ens fixem amb els de El Mundo, 3cat24 i La Vanguardia, pel que fa al titular no surt res de les mostres de suport al govern per la seva decisió, i el fet d’anomenar els morts ens fan lligar-los a l’oposició.

Si comencem a llegir la noticia (cosa que, ni molt menys, fa gran part dels lectors), ens trobem que La Vanguardia i El Mundo fan una crònica bastant bona dels fets, explicant la naturalesa a favor i en contra de les protestes i l’alineació cap a cada una de les opcions dels dos morts. El 3cat24 i El País, en canvi, no diuen res de manifestacions a favor del tancament (El País ho fa al titular, però sorprenentment no en diu res al cos) i fan creure que els morts són ambdós del cantó dels opositors (aquesta és la meva lectura de la notícia, si no hi esteu d’acord, comenteu-ho!). Finalment, La Haine amb el seu text corrobora la versió oficial del govern, que diu que totes dues morts són en mans de grups opositors.

Conclusió: Dos millor que una

La meva conclusió a tot això és: dos fonts millor que una. Ja que l’objectivitat és una utopia difícil (o impossible) d’aconseguir, millor buscar informar-se amb els millors mitjans… que ens ofereixin perspectives diferents, i així poder treure les nostres conclusions.

I en aquest sentit, La Haine ens ofereix una proposta bastant completa i seriosa. Com a tot arreu, caldrà filtrar i no creure’s tota la informació tal qual ens la donen, però tindrem una versió més local i diferent, de la realitat, especialment pel que fa a Amèrica Llatina.

Aprofitem la pluralitat que ens ofereix Internet, afegeix-la al teu lector d’RSS o a les teves adreces d’interès.