Fa molt poc han tallat de cop la il·lusió d’una persona que estava dedicant tota la seva energia i la mencionada il·lusió en tirar endavant un projecte que és una petita però interessant peça de la nostra identitat catalana, cultura i cultura de pau.
Aquesta dedicació no ha estat en va, i unes quantes persones poden corroborar que ha donat fruits… i bons! Però això no ha evitat que els interessos particulars passéssin per davant, i aquesta persona hagi estat substituida per algú que, al deixar un carrec de responsabilitat, necéssitava un lloc còmode per seguir ocupat. No entraré a valorar la idoneitat d’aquesta persona pel càrrec, doncs desconec les seves capacitats i energia, però la forma d’aconseguir el càrrec fa creure que, per sobre de tot, ha primat l’amiguisme.
I això em posa malalt! Em sap greu veure com en els temps que corren amb el cas Millet i Alavedra encara sobre la taula, els nostres governants tant polítics com de la societat civil, segueixen actuant com si les institucions i fundacions (que reben bastants diners públics) fóssin la seva caseta de nines.
No descobreixo res nou, però vivim en una societat de merda dirigida per gobernants de merda. Ho sento, però necessitava dir-ho en veu alta.
Bona nit!
guillemBarba